La Senyora de Tous

Home / Centres Educatius / La Senyora de Tous
Descripció de l'activitat

L’activitat que us proposem divideix en dos grups els alumnes per tal de fer un recorregut d’activitats per La Casa del Teatre Nu i el Castell de Sant Martí de Tous. Un dels grups comença amb la visualització de l’espectacle de la companyia Teatre Nu, “La Senyora de Tous”. Aquest es durà a terme al teatre del nou local de la companyia, “La Casa del Teatre Nu”. Mentre l’altre anirà a fer una visita guiada a l’exterior de Castell de Sant Martí de Tous, on transcorre la llegenda de la qual hem partit.

Un cop finalitzat, canviarem els grups d’escenari: els que han vist l’obra al teatre aniran al castell, i els del castell aniran a veure l’obra de “La Senyora de Tous”.

Després d’això, depenent de la quantitat d’alumnes que hagin vingut, fem petits grups i treballem diversos aspectes del teatre. Treballarem l’expressió corporal, coneixerem diferents maneres de fer teatre (màscares, titelles, etc), farem de dramaturgs, etc.  Els grups s’aniran rotant, de manera que tots els grups passaran per a totes les aules i faran totes les activitats.

Tot i així, si teniu algun interès determinat per a treballar amb els nens i nenes, podem adaptar les activitats segons les vostres necessitats. Enlloc d’aquestes activitats que us proposem després de visionar l’obra de teatre, podem fer, taller de construcció de màscares i com les hem de manipular, taller de dramatúrgia, taller de manipulació, entre d’altres. Sols ens heu d’explicar la vostra idea i farem tot el possible per a realitzar-la i adaptar-la!

Sinopsi

Diu la llegenda que al Castell de Tous hi vivia una senyora capritxosa i llaminera, molt difícil d’acontentar, sobretot a l’hora de menjar. La bona taula era la seva perdició. Només volia exquisitats.

Un cuiner li va fer descobrir que els cervellets de canari eren molt bons. Un altre li serví un deliciós suquet d’ossos com mai havia menjat. I així fou com començà a exigir sempre aquella mena de menjars.

Però aviat es va fer difícil de trobar aquests aliments a les contrades del poble, per això la senyora de Tous va haver de vendre moltes possessions i empenyorar-se fins que finalment es va arruïnar.

Arribats a aquest punt, sense propietats, sense diners i sense res de res, es veié obligada a demanar caritat anant de casa en casa.

Es diu, però, que en una masia que un dia va ser de la seva propietat, la mestressa li donà un crostó de pa i unes nous. Era tanta la gana que tenia, que mentre menjava aquell pa amb nous se li negaren els ulls de llàgrimes. I quan li preguntaren què li passava, ella respongué “Si hagués sabut que era tant bo el pa amb nous, encara avui seria la senyora de Tous”

Des de Cicle Superior fins a ESO

fotosenyoratous