El te

A la casa prenem el te. Abans tots érem de cafè o de tallat, però per aquelles coses que un comença a fer quan passa dels trenta,  a poc a poc ho vam anar deixant i ens vam passar al te. I ara cada matí en fem un. Allà les onze ho deixem tot i fem anar el nostre bullidor d’aigua. I triem. Ah, la tria és el millor. Perquè a la casa no tenim unes bossetes de te d’aquelles que venen al súper de vint en vint. A la casa comprem el te a granel. I de diferents tipus i sabors. Que si te vermell, que si te verd amb taronja, que si rooibos amb xocolata….i l’estrella: el te primer amor. El te primer amor ens agrada tant…des que el tenim gairebé tothom se’l demana. Potser pel nom, potser pel gust, però el te primer amor, ara per ara, és tendència. El primer amor sempre té un espai al nostre cor, el primer amor sempre deixa un bon regust de boca, és verd i dolç amb un toc de xocolata blanca, i s’hi veuen estrelletes, unes estrelletes naïfs i ingènues. No sabem quan durarà la febre del primer amor. Segurament d’aquí no gaire un altre gust entrarà a formar part de la nostra quotidianitat, i el primer amor passarà a formar part dels nostres records, com passa sempre. No sé per què, però en això del te, semblem uns adolescents capritxosos.

Related Posts
Magatzem