Cada cosa al seu lloc

Home / Uncategorized / Cada cosa al seu lloc

De debò que ens hem hagut de reciclar. De debò. Nosaltres som desendreçats. Bé, el Francesc no. La Marta mira més o menys. Però la Maria i el Víctor…mare meva. Molt massa. La Maria diu que sobretot el Víctor, però el Víctor diu que la Maria no troba mai les claus. Un desastre, una calamitat. I ens hem hagut de reciclar. O aprendre a dissimular o ser metòdics. En tot cas, amb això d’obrir casa nostra a la gent, amb la culminació d’aquella vella aspiració de poder tenir un espai on compartir inquietuds i anhels artístics, hem hagut d’aprendre a endreçar. A recollir quan acabem, a deixar les coses on eren. Quin martiri. Al principi sembla impossible. Nosaltres sempre assajàvem sobre les serradures i la cinta de paper de l’última creació. Havíem après a estimar aquella perruca que mai no va sortir a cap espectacle i que esperava impassible en un racó. Però ara la gent entra i surt i miren i passen i tornen i seuen i clar no pot ser que ho trobin tot de qualsevol manera i hem d’intentar tenir-ho si més no decent. Fa goig quan entres. No sé si artísticament és el més aconsellable, però segur que els que diuen que es crea millor en mig de la immundícia ho fan només per excusar-se. Hem après a endreçar. O millor dit, n’estem aprenent. Porta temps, i a vegades és temps d’assaig que es perd, però també és cert que endreça les idees i prens el te tranquil. Crec que a poc a poc n’anem aprenent. O potser és que només pringa el Francesc.

Related Posts
Mònica TorraTe